Qui som

Tot va començar el setembre de 2018 quan, coincidint amb la setmana saludable, l'ajuntament de Viladecavalls va portar al nostre poble un mini taller de marxa nòrdica. Aquell dia vam descobrir un nou esport, que per les seves característiques, aportava grans beneficis per a la salut i es va sembrar una llavor que ben aviat donaria fruit.

Foto de familia del grup de marxa nórdica
Es va crear un grup de WhatsApp per coordinar les sortides, s'anava creixent, es va buscar un bon distribuïdor de bastons de marxa nòrdica i, a poc a poc, s'organitzaven sortides més llargues i es tenien moltes idees i nous projectes. Al novembre de 2018 el grup es va adherir al club Corredors de Fons de Viladecavalls, com una secció més d'aquest club. El grup creixia i creixia i avui dia el grup consta de més de 80 persones.


Grup del Matí

Grup del Matí

Grup del Matí

I va ser quan, seguint la recomanació mèdica, la Núria Navarro va animar-se a fer aquest esport al mateix temps que, de manera altruista, assessorava a tothom que el volia practicar com ella. Es va treure la titulació d'instructora de PilatWalk el mateix 2018 (https://pilatwalk.com/) i també el de monitora de marxa nòrdica de la FEEC l'any 2019. Sempre trobareu a la Núria amb el seu entusiasme i animant a provar aquest esport a tothom que se li atansa, junt amb tots els membres del club. Per les persones que venen per primer cop sempre deixa uns bastons de marxa nòrdica i explica les bases per poder fer-se una idea inicial. I qui ho prova, s'engresca.

Grup de tardes
Grup de tardes


Grup de tardes




Aquí teniu una petita història (storytelling), que voldria compartir amb vosaltres, i que exemplifica el com es pot arribar a estar tan enganxada per la marxa nòrdica, un cop ho proves.

"Buscava quelcom diferent. Buscava quelcom a l'aire lliure. Buscava companyia i noves amistats. Buscava fer esport. Buscava conèixer nous camins. Buscava desconnectar. Buscava...

I un vespre, com per casualitat, les vaig veure. Només van ser uns segons. Passaven a bon ritme. Però la visió d'aquelles dones caminant ben rectes i orgulloses, sincronitzades i lleugeres i equipades tan sols amb uns pals llargs i prims, em va deixar sense paraules i amb la boca oberta. Allò era el que buscava! Però ja havien marxat...

Al matí següent, a la plaça de Can Turu, mentre tornava d'acompanyar la meva filla a l'escola amb el bebè en braços, vaig veure un grup de persones fent una rotllana conversant animadament i,... oh sorpresa! portaven el mateix tipus de bastons esvelts que havia vist ahir!

Naturalment m'hi vaig atansar i vaig preguntar què feien. Així, directament.

Em van somriure i em van mirar divertides. Vaig descobrir que practicaven la marxa
nòrdica. Sortien cada matí a les 9h. Em van explicar que hi havia un grup que sortien als vespres també. Es respirava una energia tan positiva dins d'aquell cercle de pals, que em va costar anar-me'n.

Un dia de setembre, vaig reunir el coratge suficient per presentar-me davant de l’ajuntament i trobar-me amb aquell grup de dones que havia vist passar fugaçment aquell vespre. Jo també volia formar part d’aquell grup d’estrelles fugaces del poble! Tothom em van rebre amb un somriure igual de radiant que al grup del matí. Aquelles estrelles lluïen! La Núria de seguida em va posar en moviment i, amb uns quants exercicis pràctics, em va explicar les bases de la marxa nòrdica.
—Fer bé la tècnica és molt important, —repetia—, per rebre tots els beneficis d'aquest esport.
  
Em van explicar que als mesos de foscor, als vespres, portaríem frontals a les nostres sortides. Oooh! Encara més llum!. I de cop va anunciar-nos, —Sortim a fer ruta! I la cara de tot el grup es va il·luminar i, de sobte, em vaig trobar amb uns pals a les mans, caminant al seu costat, mentre no paraven d’explicar-me trucs, detalls i paraules d’ànim. A voltes un petit comentari, ara de la Núria, ara del Fèlix, però també de la Begoña, de l'Ester i de tants d'altres... feien que anés polint a poc a poc la meva tècnica matussera, de principiant. Aquell primer dia vaig suar tinta! Estava tan concentrada que no se si se'm van cansar més les cames o el cap.

De seguida em vaig engrescar, em vaig fer sòcia i vaig fer el taller d'iniciació gratuït per sòcies del club. Allò era addictiu, contagiós! I al poc ja tenia uns bastons, preciosos, proporcionats pel club a molt bon preu.

I va arribar el gran dia en que vaig sortir de casa amb els meus propis bastons color turquesa per anar per primer cop de marxa amb el club. Quins nervis!

Anant pels camins i enmig del bosc camí de Can Sanahuja o en altres sortides de cap de setmana més lluny del poble. Vaig anar coneixent un munt de persones tot xerrant relaxadament. Vaig aprendre nous camins i desconnectava tant, que sovint no sabia com s'havia escolat el temps, que passava volant. En tornar de les rutes fèiem estiraments, imprescindibles, fent servir els mateixos bastons.

Finalment havia trobat un esport diferent a tot el que havia fet fins ara. A cada passa els pals lliscaven lleugers al meu costat; els agafes i els deixes anar. Agafar i deixar anar. Com l'aire que respires. Deixar anar és molt important i alhora molt difícil. I deixar anar els bastons representa, alhora, deixar anar també els neguits, l'estrès i les preocupacions. La marxa nòrdica ajuda a tenir una actitud més confiada a la vida, vas recte, fas llum. A cada passa, tornes a agafar de nou els pals, com si et volguessis aferrar a les oportunitats que cada dia ens presenta, en actitud positiva. Passa rere passa. Et canvia per dintre.

Aquell primer dia vaig tornar a casa amb un altre posat, un altre actitud, havia trobat el que buscava. El club de marxa nòrdica i les persones que el formen i que, com les estrelles fugaces, fan llum al passar. Vols ser tu també una estrella fugaç?"

Storytelling: Elena Albertí i Martínez de Velasco, sòcia i membre activa del club des de setembre de 2019


Tenim dos tipus de sortides:
  • Entrenaments/Sortides diàries: Son sessions d'una hora i mitja que es realitzen entre setmana pel poble i els seus voltants. Teniu més informació sobre els horaris a la finestra Grups d'entrenament.
  • Sortides de cap de setmana: Sortides que acostumen a ser més llargues on aprofitem per conèixer nous indrets de Catalunya. Podeu veure les properes sortides a la finestra Properes activitats.


Cap comentari:

Publica un comentari