dilluns, 20 de juliol de 2020

Fonts de Rellinars

Excursió circular a les espectaculars fonts de Rellinars seguint la riera i passant per la Font de Carlets, les Boades, la font de la Boada i la Balma de l'Andaló, amb imponents vistes a Montserrat, el Paller de Tot l'Any, el castell de Bocs i la casa nova de l'Obac.

Posar en paraules l'excursió d'avui té molta dificultat, a l'igual que en té expressar els somnis un cop et despertes. Perquè la sortida d'avui ha estat de somni i, malgrat tot, miraré de posar-hi paraules...
I, com tots els somnis, tot comença ben normal, ben real, ben quotidià...
Vam sortir puntualment a les 7:30 del pàrquing del carrer Orenetes fins un trencant a mà dreta, passat el quilòmetre 13, de la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars (Latitud 41.631222, Longitud 1.923448).
Érem 17 persones i 3 gossos: la Lluna, el Strand i l'Aura.

Una pista de terra força ampla es va obrir davant nostre, oferint-nos una baixada molt atractiva, i la vam seguir contents sense rondinar. Esperàvem trobar aigua ben aviat i no ens va sorprendre gens quan el Strand va reaparèixer (perquè en algun moment deuria haver desaparegut, per força) amb el pèl tot mullat i deixant un rastre humit pel camí, semblava somrient. I vam deduir que ens estàvem acostant a la riera de Rellinars. Ja teníem el nostre senyal, inequívoc, de la presència d'aigua, de la qual els labradors en concret en tenen una atracció gairebé irresistible i igual de potent que la seva atracció pel menjar. A tenir en compte.
En un tres i no res vam plantar-nos amb els peus a la riera, que baixava fresqueta i amb força aigua per l'època de l'any. En aquest punt cadascú va creuar-la com li va semblar, ja que no hi havia un punt clar per fer-ho i, com aquell qui tria amb mirada crítica quin bombó es vol menjar, cadascú va triar les roques i pedres per on passar, escollint-les curosament. Així que vam presenciar una gran varietat de saltets per aquí i per allà. Els gossos no van mostrar aquest punt selectiu i, per exemple, l'Aura, ens va donar una demostració de natació en un punt on l'aigua semblava força profunda. Vam tornar a al·lucinar amb la relació que hi ha entre labradors i aigua. Tot un espectacle, creieu-me.
Després que tothom hagués creuat vam tenir la nostra primera sorpresa de somni, irreal i inesperada, la delicada i angulosa font de Carlets. Una veritable preciositat amagada sorgida d'entre les roques per una obertura triangular, que formava alhora un petit sostre, com fent homenatge a l'aigua cristal·lina que hi sorgia, misteriosa, com per encanteri, de les profunditats del fons d'aquella petita escletxa entre les roques. El nom de la font estava escrit en lletres verdoses en una zona de pedra molt llisa i no gaire simètrica, com improvisada, de gairell i enganxada amb ciment en el conglomerat de pedres.
Després de refrescar-nos una mica en la delicada font màgica, ja estàvem carregats de forces per iniciar la pujadeta tot seguint la riera de Rellinars. El camí continuava, molt acollidor i ample i les converses brollaven d'entre les mascaretes com l'aigua de sota les esquerdes de pedra.
La temperatura seguia sent ideal, per sort, ja que la pujadeta era força moderada. El Cisco ens animava dient ꟷ L'avantatge és que després ja és tot baixada, s'ha de mirar en positiu!
Vam anar pujant i pujant i vam desviar-nos en un punt per un camí a mà dreta, quan semblava que ja no podríem pujar molt més, i amb la imponent vista del Paller de Tot l'Any.
ꟷ I aquest camí que va cap a l'esquerre cap a on es dirigeix? vaig demanar al Cisco, que semblava que ara tenia com presses.
Rialler va respondre a mitja veu ꟷ Ah! Amb aquest arribem abans,... però així... caminem una mica més!... i es va girar ràpidament a mostrar a tothom les meravelles de vistes que es començaven a acostar al camí com l'aigua mansa que llepa la sorra d'una platja.

La segona imatge de somni ens va embolcallar i inundar la vista pels dos costats. D'una el tossal de l'Àliga, el Paller de Tot l'Any, el castell de Bocs i més enllà la casa nova de l'Obac, quadrada i clareta, inconfusible, perfilada a l'horitzó. De l'altra unes vistes imponents de Montserrat. Vam quedar hipnotitzats per aquelles visions, que com una bona melodia en estèreo, ens aclaparava provinent de dreta i esquerra. Vam fer unes fotos irreals, precioses i fantàstiques.
Allà hi havien, com unes clapes de farigola en el terreny, el conjunt de masies de les Boades.
I com ja no podíem pujar més vam agrair el nou canvi en el paisatge. Baixada i ombra, la combinació perfecte! El grup es va tornar a animar i les converses es van reactivar de nou.
El corriol estava rodejat d'olors i em van explicar la meravella que és fer un bany de farigola a la muntanya. Primer de tot calia fregar molt bé les mans amb la planteta, palpant-la, sentint totes les fulletes, impregnant-se plenament i després, aquelles mans carregades d'aquell poder olfactiu invisible les atansaves al rostre, als cabells, a la roba, mmmmm.... Ens vam animar amb un altre bany, el de romaní i vam riure quan, per error, vaig fer un bany de teranyines. Ups!
Ens estàvem emboscant per un viarany que anava baixant mica en mica, sense adonar-nos-en, molt fresquet amb molta vegetació i molt agradable.
Vam topar de cop amb la font de la Boada, un punt on l'aigua emergia d'un forat fosc i misteriós. Vèiem molt clares senyals del GR-5.
A les 9:26, puntuals per algun senyal desconegut per nosaltres, va començar el concert de les cigales i es van activar totes de cop, sense excepció. La natura en estat vibrador. En ple ambient estival vam continuar amb els nostres receptors sensorials al punt del col·lapse de tanta olor, visió paisatgística i sorollada vibradora.
En el segon conjunt de les masies de les Boades vam topar amb un camp de fonoll descomunal, tant per alçada com per extensió. Vam passar-hi com cargols atrets per l'irresistible olor a anís, entre les branquetes altes i brillants, deixant-nos engolir per la seva flaire dolça.
Vam veure la torrota de Vacarisses al fons, entre les boires transparents que provoquen les calors d'aquesta època de l'any.
Immersos una estona més entre excessos sensorials vam trobar-nos un altre imatge de somni, la Balma de l'Andaló. Ens hi vam atansar i no ens podíem imaginar el que havíem trobat. Ens hi vam endinsar, en la seva gola fosca, com uns cucs àvids de frescor, d'humitat i de terra. Quin lloc més especial, carregat d'història i d'històries. Carregat de misteris.
I després d'aquest aperitiu, les postres, el tresor desitjat, les esplendoroses fonts de Rellinars.
Unes escaletes i una remor d'aigua en totes direccions ens van donar la benvinguda.
I el que vam trobar era clarament de somni. L'atracció de l'aigua és comparable a l'atracció que ens produeix el foc, brutal i relaxant alhora, bella i ferotge, atemporal i canviant. Quan els contemples perds la noció del temps i de l'espai, et relaxen completament i et carreguen de forces. És com estar en companyia, com si les flames i l'aigua tinguessin quelcom que arrela en la teva ànima i te la transforma.
Aquestes fonts són precioses, presenten tot de foradets, l'aigua s'escola per tot arreu juganera, joiosa, fresqueta i transparent sense parar, en un fluir constant. No podia imaginar-me l'imponent aqüífer que donava origen a tot aquell espectacle de dolls incomptables. Com un iceberg que fa surar una petita part visible de la seva aigua
petrificada, però que amaga una catedral de gel submergida, així l'aqüífer de les fonts es submergia en les terres poroses que l'acollien.
Mirant-les bé, les fonts semblaven realment unes peülles gegantines de pedra amb unes urpes formades per l'aigua cristal·lina i freda com el glaç. Quin animal fossilitzat havia creat això?

Vam seure en unes taules de pícnic de fusta i vam prendre un mos. Jo no podia parar de fer fotos i anar amunt i avall entre les peülles endurides, entre les urpes sorolloses.
Ens va costar molt decidir-nos a marxar d'allà. D'aquell espectacle de somnis. Vam poder gaudir, encara, d'una libèl·lula verdosa gegantina que estava posant ous en un doll arran de terra.
Aquesta excursió ens ha deixat una empremta a la retina, com després de veure quelcom molt lluminós i que perdura a la vista. Aquestes fonts ens han quedat gravades a la memòria més enllà dels records superficials, tan profundament com l'origen de les seves aigües, la deu de terra endins.

1 comentari: