diumenge, 14 de juny de 2020

5e i 6e Tram de l'Anella Verda

Primer dia de l'estiu, un sol radiant, un dia esplèndid i la primera excursió d'aquesta estació, fent el tercer tram de l'anella verda de Terrassa. Avui volíem fer els trams 5 i 6 de la mateixa.
A les 8:30 ens vam arreplegar al pàrquing i després de passar llista (érem 16) i d'organitzar-nos els cotxes (no era una sortida circular), vam arribar fins al punt d'inici de la marxa davant de l'escola CFA Anna Murià al carrer de Terque 76 de Terrassa.
I com si ens cremés l'asfalt, vam ficar-nos de seguida per una zona verda amb un petit llac i molta vegetació aquàtica. Una zona on la crisi no va permetre que s'omplís tota d'habitatges.
Ens endinsàvem dins la vegetació i aviat el camí es va fer abrupte i vam trobar pujades, és clar. El Cisco va afirmar que aquella seria l'única pujada del matí, i és que encara recordàvem les pujades demencials de l'última sortida als Caus del Guitard (el grup que es va perdre només).


I a partir d'aquell moment, cada cop que iniciàvem una pujadeta, hi havia algú que cridava des de darrera: "Ciscooooo! Ens has enganyaaaaat! I aquesta pujada què?" I se sentien tot de rialletes. I és que una cosa tenim i és la fe cega en el cap de grup i el bon rotllo entre nosaltres. Això fa que puguem gaudir de cada sortida en qualsevol circumstància. Un plaer!
Després de passar alguns camps de colza i de civada torrats pel sol, i mentre el grup ja enfilava una altra pujadeta, ejem, una dona gran amb molta parsimònia ens va reprendre tot dient: "Qué pasa? Que no bebéis?"
Estava allà, amb una gorra verda al cap, una bata de dintre casa i un carro de la compra, no sé què fent. Però gràcies a aquesta bona senyora, que després vam descobrir que es deia Emília i que tenia 81 anys, el grup va poder gaudir de la Font de la Misèria. Un reducte d'humitat exuberant a l'ombra d'una figuera gegantina i d'un arbust preciós de Saüc. Allà sota semblava que haguéssim arribat a un altre planeta. Després que se'ns acostumés la vista en aquella sobtada foscor, vam veure la font i un petit safareig ple d'aigua. Aquesta font és coneguda també com a font del Creus i es troba al torrent Mitger i rep el seu nom degut al poc cabal de surgència que presenta.


Després vam endinsar-nos en un camp de blat immens. Semblaven formiguetes caminant per un petit caminoi que creuava, sense pietat i pel bell mig, el camp color de palla. Allà vam fer-nos unes fotos magnífiques. I és que entre el nostre grup, comptem amb persones que tenen moltíssima traça fent fotografies.


Vam veure la masia de Ca n'Amat i vam arribar fins la riera de Gaià. Començava a fer caloreta i tothom buscava l'ombra. Vam travessar per un pont de fusta i després de pujar, ejem, vam arribar a una zona planera amb unes vistes espectaculars on vam fer un petit mos sota els arbres. Al fons es veia una masia amb les seves granges. Com sol ser habitual en marxes de l'anella verda, la ruta era una amalgama entre zones verdes, zones de carretera i zones d'urbanització.


Caminant en direcció a Can Pepet vam agrair baixar cap a la zona humida de nou i vam haver de fer aquí alguns saltets. No tant agraïts. Passàvem per entre canyissars i esbarzers i a vegades formaven túnels tan tancats que ens tornàvem a quedar temporalment a les fosques. Quina frondositat!
Finalment vam creuar el túnel del Roc Blanc i allà va acabar la marxa i vam esperar que els conductors ens tornessin a recollir per tornar fins a Viladecavalls.
En total vam fer 7,78 km i 113m de desnivell per una anella que més que verda avui havia semblat de foc. Per la següent marxa sortirem d'horeta, amb la fresca matutina. Fins la propera!

Cap comentari:

Publica un comentari