Enguany
(2020) el nostre club de marxa nòrdica tenia l'encàrrec
d'organitzar la caminada per aquest dia tan especial. Quina il·lusió
i quins nervis! Així doncs, ja un dia abans la Núria, el Ramon i
l'Anna Martí van posar-se a idear i a marcar la ruta amb uns llaços
liles preciosos. Tan bonics eren, que una colla de nens van ser
enxampats in
fraganti
traient-los d'on havien estat tan curosament enganxats. Agraïm al
Fèlix aquest fortuït i sortós encontre, de poc va anar que la
sortida es quedés sense senyalització de cap mena.
 |
| Foto de Grup |
Vam
aplegar-nos totes a la plaça davant de l'ajuntament. També hi havia
molts homes. Van repartir-nos unes bosses liles amb aigua i fruita
per a
cada
participant. L'alcaldessa, la Cesca, va fer un petit discurs molt
animós i reivindicatiu i,
disculpant-se per no poder acompanyar-no a caminar per un problema de
salut, va desitjar-nos una bona jornada. Vam fer-nos una foto de grup
a les escales de l'ajuntament i es va donar el tret de sortida a la
marxa. Alguns membres de l'ajuntament ens acompanyaven. Hi havia gent
de totes les edats i famílies al complert i vam calcular una bona
afluència de caminants, unes setanta persones.
Ens
acompanyava també un dia esplèndid. El recorregut era molt
assequible per a tots els nivells. Un recorregut en infinit, com les
ganes que teníem que tot anés bé i la gent pogués gaudir del
recorregut. Abans de sortir, alguns membres del club van assignar-se
la tasca de col·locar-se al davant del grup, pel mig per tenir cura
en les bifurcacions i al darrera per tancar-lo. La Núria va
encapçalar la marxa els primers moments però aviat la va avançar
gent que anava més de pressa i com estava el camí ben marcat, no hi
va haver cap problema i tots vam anar esglaonadament i sense presses.
Cares conegudes aquí i allà, era un delit anar parlant amb uns i
amb d'altres. El recorregut per bosc de les rodalies, passant pel
Reto i d'uns 7 Km el vam realitzar en una hora i mitja, els més
ràpids. D'escombra va fer el Cisco i el va acompanyar el Ton, junts
anaven traient les cintes de tot el recorregut i anaven animant a la
gent que s'anava quedant endarrerida.
En
acabat, uns magnífics estiraments a la plaça d'on havíem iniciat
la marxa van concloure una diada magnífica, amb una afluència
inesperadament alta i un dia radiant.
Ah,
i que ningú li digui a la Núria que vaig agafar alguns espàrrecs.
Que quedi entre nosaltres!
 |
| La Rosa, la Gràcia, la Joana i la Francis |
Escriure bé és un art, i tu el domines.
ResponSuprimeixLes teves cròniques magistrals m'han fet reviure amb emoció les nostres sortides.
Gràcies Elena