diumenge, 29 de març de 2020

Caminada pel dia de la Dona


Enguany (2020) el nostre club de marxa nòrdica tenia l'encàrrec d'organitzar la caminada per aquest dia tan especial. Quina il·lusió i quins nervis! Així doncs, ja un dia abans la Núria, el Ramon i l'Anna Martí van posar-se a idear i a marcar la ruta amb uns llaços liles preciosos. Tan bonics eren, que una colla de nens van ser enxampats in fraganti traient-los d'on havien estat tan curosament enganxats. Agraïm al Fèlix aquest fortuït i sortós encontre, de poc va anar que la sortida es quedés sense senyalització de cap mena.

Foto de Grup
Vam aplegar-nos totes a la plaça davant de l'ajuntament. També hi havia molts homes. Van repartir-nos unes bosses liles amb aigua i fruita per a cada participant. L'alcaldessa, la Cesca, va fer un petit discurs molt animós i reivindicatiu i, disculpant-se per no poder acompanyar-no a caminar per un problema de salut, va desitjar-nos una bona jornada. Vam fer-nos una foto de grup a les escales de l'ajuntament i es va donar el tret de sortida a la marxa. Alguns membres de l'ajuntament ens acompanyaven. Hi havia gent de totes les edats i famílies al complert i vam calcular una bona afluència de caminants, unes setanta persones.









Ens acompanyava també un dia esplèndid. El recorregut era molt assequible per a tots els nivells. Un recorregut en infinit, com les ganes que teníem que tot anés bé i la gent pogués gaudir del recorregut. Abans de sortir, alguns membres del club van assignar-se la tasca de col·locar-se al davant del grup, pel mig per tenir cura en les bifurcacions i al darrera per tancar-lo. La Núria va encapçalar la marxa els primers moments però aviat la va avançar gent que anava més de pressa i com estava el camí ben marcat, no hi va haver cap problema i tots vam anar esglaonadament i sense presses. Cares conegudes aquí i allà, era un delit anar parlant amb uns i amb d'altres. El recorregut per bosc de les rodalies, passant pel Reto i d'uns 7 Km el vam realitzar en una hora i mitja, els més ràpids. D'escombra va fer el Cisco i el va acompanyar el Ton, junts anaven traient les cintes de tot el recorregut i anaven animant a la gent que s'anava quedant endarrerida.
En acabat, uns magnífics estiraments a la plaça d'on havíem iniciat la marxa van concloure una diada magnífica, amb una afluència inesperadament alta i un dia radiant.

Ah, i que ningú li digui a la Núria que vaig agafar alguns espàrrecs. Que quedi entre nosaltres!


La Rosa, la Gràcia, la Joana i la Francis










1 comentari:

  1. Escriure bé és un art, i tu el domines.
    Les teves cròniques magistrals m'han fet reviure amb emoció les nostres sortides.
    Gràcies Elena

    ResponSuprimeix