dissabte, 8 de febrer de 2020

Raquetes a Tuixent

Ahir varem fer una sortida diferent. Vam canviar el paisatge verd pel blanc de la neu de Tuixent. Vam deixar els bastons i els vam canviar per unes raquetes.
Vam arribar amb els cotxes de bon matí, lluïa el sol, pintava bé. Però només començar vam tenir el primer contratemps: Les raquetes que portaven el Sevas i la Neus no anaven del tot com havien d'anar i van haver de llogar-ne unes.

La Neus i el Sebas

LaJudit amb el Quinto



















Seguint el Ramon, que ahir feia de guia, vam enfilar directament pel dret la demencial pujada del trenca focs. El paisatge totalment de postal, el dia radiant, el bosc al costat i l'alegria dels gossos corrents amunt i avall no van ser suficients per pal·liar, ni una miqueta, el desproporcionat esforç que ens va suposar arribar fins la cabana de l'avi. Realment va ser com trobar un oasi enmig del desert, us ho puc ben assegurar. La Núria va estar, en vàries ocasions, a punt de fer alguna bogeria amb el Ramon, però el fet de no poder arribar físicament allà on es trobava el guia va ser crucial. Només hagués faltat ara no saber com tornar!
Foto del grup al complet
Descansant a la cabana

I és clar, després va venir la baixada. I no us penseu que no vam tenir el pensament de fer-ho posant-nos una bossa al cul o similar. Però no va passar d'una idea i vam anar baixant minuciosament, camí de l'anhelat retorn al punt de sortida.

Se'ns dubte els més en forma d'avui els nostres estimats quadrúpedes: la Voll, el Quinto i el Gauss, que es van portar de meravella.
La Sonia amb els seus nens


El Cisco amb la seva familia
Quina pujadeta

De tornada ens vam parar a Solsona per dinar i ens vam dirigir afamats al Frankfurt Dasai. En veure'ns la cara ens van preparar de seguida uns entrepans, que ens van saber a glòria. Vam tenir la sort que deixaven entrar també a les mascotes i això ens va donar ànims.

Carregats d'energia vam tornar a casa on cadascú va gestionar, el millor que va poder, la pallissa realitzada i on en els dies posteriors, les agulletes deixarien pas a una sensació de satisfacció plena i orgull del tot merescuts. L'enhorabona campiones i campions!






Cap comentari:

Publica un comentari