dissabte, 22 de febrer de 2020

Casa Nova de l'Obac


  1. De la casa nova de l'Obac a la font de la Portella  
L'excursió d'avui ens ha portat per un camí molt adequat per la marxa nòrdica, amb poc desnivell i amb unes vistes espectaculars sobre el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac (La Roca Salvatge, Paller de Tot l'Any i Castellsapera). Aquesta ruta és ideal per poder-la compartir amb la família i amb els quadrúpedes també. Avui ens acompanyaven cinc: la Voll, el Strand, el Dog, la Lluna i el Gauss. 

Foto de grup a la casa vella del Obac
Vam anar amb els cotxes fins al punt d'informació de la Casa Nova de l'Obac. Després de fer la foto de grup vam endinsar-nos en un ampli camí, ja enmig del bosc. 
Un bon cami per fer marxa


Unes Foixardes al cami
Vam veure de seguida moltes violes, ara florides, precioses. Això deuria activar d'alguna manera el grup perquè van succeir una sèrie de coses simultàniament. L'Anna (que treballa al punt d'informació del Coll d'Estenalles) va començar a explicar-nos-ho tot sobre la flora, la fauna, la geografia i la història de la ruta; el Salva va començar a fer fotos a tort i a dret i va acabar fent un reportatge fotogràfic magnífic; el grup va començar a fer bromes (de si després l'Anna ens faria un examen, etc) i els gossos van començar a perseguir-se i a córrer com posseïts. Tot això ens va despistar de la idea inicial de fer una volta circular més llarga i feixuga i ens va portar, com qui segueix l'aroma d'un pastís, fins la Font de la Portella. Pel camí vam visitar la casa vella de l'Obac i l'Anna ens va explicar moltes coses, entre d'elles l'Opus spicatum. Vam passar per un espectacular pou de glaç fins arribar al Turó Roig, que va aparèixer sense avisar, com del no res. 
Observant les característiques de les roques

Cap al Turó Roig














Quan el Cisco va comentar d'anar-hi vam pensar que ho deia de broma, ja que el turó semblava inaccessible des del trencant de camins on ens trobàvem. Però el grup estava activat i teníem fe en el guia, així que vam agafar un petit camí que en sortir d'entre uns arbustos ens va posar al davant, vermell i insolent, el Turó Roig. Vam llençar els pals a les mates (ara totes amb nom i cognom gràcies a l'Anna) i tothom va escalar la primera part del Turó. Quines vistes! Ja amb l'Adrenalina a tope no ens va poder parar ningú i un cop a la Font de la Portella ens va semblar perfecte quan el Ramon va suggerir que tornéssim pels Alts de la Pepa. Allà dalt vam fer un petit mos sota el solet. I vam tornar ple de coneixements i totalment fotografiats de nou al punt de partida. Aquesta la repetim segur! 

Vista panoràmica de Montserrat
Esquema dels Turons







Cap comentari:

Publica un comentari