dissabte, 18 de gener de 2020

Sortida al poble de Ullastrell

Aquesta sortida feia temps que la volíem fer. Avui finalment aniríem al poble d'Ullastrell, a veure els nostres veïns i veïnes. Tot i que des d'aquí Viladecavalls pot semblar que està a tocar, deu ser tan sols un efecte òptic, perquè en la realitat, hi ha una bona quilometrada.
Foto de grup amb vistes a Montserrat
Els homes del grup
















De bon matí vam quedar al pàrquing municipal de Viladecavalls i tot seguit ens vam posar en marxa. I va sorgir un dilema: quina ruta havíem de seguir per anar-hi. Així doncs, el Ramon i la Dominika anaven discutint quin recorregut era el més adient, si anar pel Reto i després agafar la riera o anar fins a Can Sanahuja i després baixar per la riera. Mentrestant, tots anàvem baixant, aliens a la crucial disjuntiva.

La Riera del Gaia

El grup va arribar a Can Sanahuja, ignorant la difícil presa de decisions que havia tingut lloc, a base d'argumentacions, temps i algun quilòmetre. Allà sempre seguim el ritual de tocar pedra, ferro i fusta. Per la bona fortuna, cosa que inclou salut i diners, penso jo.

A continuació vam baixar per la riera de Gaià, preciosa, i seguidament vam agafar una pista que, ara sí, anava pujant i pujant fins el nostre destí, el poble veí d'Ullastrell.

Sempre ens omple de satisfacció assolir la fita del dia. I un cop arribats, ens vam dirigir directes al Casal, on ens estava esperant un bon àpat, del tot merescut i encara més desitjat.
Quins entrepans mes bons
Això ens va permetre recarregar energies i descansar una mica i així, sense més excuses, vam reprendre el camí de tornada. La promesa de tornar a casa sempre és molt motivadora i la baixada inicial des del poble també, així que vam iniciar la tornada a molt bon ritme. En això els bastons són crucials i fent bé la tècnica, sembla com si volessis. Per això la Núria és tant insistent en que anem millorant la tècnica cada dia.

Aquest cop vam enfilar pel camí de la riera de Gaià i després vam passar pel Reto. Ningú podia sospitar que el Ramon i la Dominika havien tingut gairebé un duel cavalleresc per arribar a tal conclusió.
La Neus, la Amèrica i la Nuria
Això sí, abans havíem fet fotos ben maques a dalt del mirador. Havíem tingut un dia amb tan bona visibilitat, que fins i tot es veia el mar a la llunyania
Foto de grup amb vistes a Montserrat

Grup al complet
















Ens hem fet un fart de caminar, gairebé 13 quilòmetres i 422 metres de desnivell, però ha valgut la pena. I als veïns i veïnes d'Ullastrell ja els tenim vistos per a una temporada.

Cap comentari:

Publica un comentari