diumenge, 5 de gener de 2020

Pujada a la Creu de Saba amb els Corredors


8 del matí. Avui era un dia fred, molt fred. Un vent desproporcionat feia volar tot pels aires. I malgrat tot, i no sé si perquè també sortien els corredors de fons, o perquè portàvem un pica pica per compartir al cim, o perquè ens agrada moltíssim fer marxa nòrdica, o per tot plegat, vam sortir puntuals muntanya amunt enmig de la ventada. 
Els corredors sortien per arribar plegats a la Creu a la mateixa hora. Gairebé calia fer com el James Bond i sincronitzar el rellotges. Arribaríem plegats?

Els de marxa nòrdica durant la pujada

La pujada des de can Mimó era dura. El grup es va allargar de seguida i vam començar a bufar de l'esforç. Les motxilles pesaven amb l'àpat i es feien grups al voltant dels qui carretejaven els menjars més deliciosos. Els núvols s'escolaven per la muntanya i la vista era impressionant. Començàvem a assaborir la dolçor d'aconseguir una fita treballada. I les motxilles semblaven més lleugeres. Finalment, un pas estretíssim a través d'unes roques va conduir-nos a la Creu i a un fortíssim vent, que ens va donar la benvinguda alhora que els corredors de fons.


Brindant tot l'equip per l'any nou
                                                                            Els Corredors brindant

Una alegria immensa ens va aclaparar i vam començar a treure les menges intentant no perdre l'equilibri i enmig d'un marc de vistes excepcionals. Vam brindar amb cava i vam menjar pastissos amb panses banyades en conyac finíssim, bombons, galetes, turró, etc. Repetirem, segur! 

La Neus fent una nota a la llibreta de visites




Les noies de Marxa amb vistes a Montserrat
           L'Anna, l'Esther i la Dominika                  
Tornant


Cap comentari:

Publica un comentari