8
del matí. Avui era un dia fred, molt fred. Un vent desproporcionat
feia volar tot pels aires. I malgrat tot, i no sé si perquè també
sortien els corredors de fons, o perquè portàvem un pica pica per
compartir al cim, o perquè ens agrada moltíssim fer marxa nòrdica,
o per tot plegat, vam sortir puntuals muntanya amunt enmig de la
ventada.
Els
corredors sortien per arribar plegats a la Creu a la mateixa hora.
Gairebé calia fer com el James Bond i sincronitzar el rellotges.
Arribaríem plegats?
 |
| Els de marxa nòrdica durant la pujada |
 |
La
pujada des de can Mimó era dura. El grup es va allargar de seguida i
vam començar a bufar de l'esforç. Les motxilles pesaven amb l'àpat
i es feien grups al voltant dels qui carretejaven els menjars més
deliciosos. Els núvols s'escolaven per la muntanya i la vista era
impressionant. Començàvem a assaborir la dolçor d'aconseguir una
fita treballada. I les motxilles semblaven més lleugeres. Finalment,
un pas estretíssim a través d'unes roques va conduir-nos a la Creu
i a un fortíssim vent, que ens va donar la benvinguda alhora que els
corredors de fons.
|
 |
| Brindant tot l'equip per l'any nou |
Els Corredors brindant
Una
alegria immensa ens va aclaparar i vam començar a treure les menges
intentant no perdre l'equilibri i enmig d'un marc de vistes
excepcionals. Vam brindar amb cava i vam menjar pastissos amb panses
banyades en conyac finíssim, bombons, galetes, turró, etc.
Repetirem, segur!
 |
| La Neus fent una nota a la llibreta de visites |
 |
| Les noies de Marxa amb vistes a Montserrat |
 |
| L'Anna, l'Esther i la Dominika |
 |
| Tornant |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada