diumenge, 29 de desembre de 2019

Sortida al Prat

Quina sortida la d'avui! Per l'últim cap de setmana de l'any hem volgut fer una cosa diferent i hem anat a la platja, concretament al Prat. La Núria feia dies que ens feia molta propaganda de la zona i del recorregut, i ens havíem forjat molt bones expectatives. Per fi havia arribat el dia! A les 9 del matí estàvem tots al pàrquing municipal, i una vegada controlat el tema de compatir cotxes, vam sortir direcció al Prat. Vam arribar a una avinguda molt gran dels afores del Prat i vam aparcar a un pàrquing proper. Des d'allà vam començar tots plegats el recorregut. El camí era molt ample, ideal per fer marxa nòrdica, i sense pendents! Això va fer que s'animés molt el grup. La caminada anava al llarg d'una séquia envoltada d'horts plens de carxofes. No cal dir que el Prat es famós per les seves boníssimes carxofes i per l'espai natural del Delta del Llobregat. La marxa d'avui recorria el marge dret del tram final d'aquest riu.












Vam anar caminant molt distrets amb les nostres converses i molt còmodes. El fet que fos l'últim cap de setmana de l'any va fer que no hi hagués molta gent al camí. El recorregut força bonic, va incloure un parell de fonts i bancs per recuperar forces. Ens anàvem apropant a les pistes d'aterratge de l'aeroport i van aparèixer, quan menys ho esperàvem, uns seients de pedra molt ben situats. Mentre intuíem perquè podrien servir, ens va passar rasant un avió gegantí que anava a aterrar. Quina emoció! Realment la Núria no havia exagerat gens, va semblar que gairebé podíem tocar l'avió amb la mà.


Vam continuar pel camí fins arribar a un encreuament on hi havia l'opció d'anar pel mig dels aiguamolls o bé anar per un túnel. Vam decidir creuar els aiguamolls i una mica més endavant vam poder pujar a un mirador on vam fer fotos precioses. Finalment vam arribar fins al punt d'informació del Delta i allà vam esmorzar.
 

La Núria ens va animar a acostar-nos fins a la platja, la teníem tant a prop! Va ser molt divertit poder caminar per la sorra i descobrir que es camina diferent. De retorn al punt d'informació, vam aprofitar per anar a una torre mirador de 10 metres d'alçada. Des d'allà es podien veure els aiguamolls del Delta del Llobregat al complet. 



De tornada vam passar pel túnel, fent així una ruta circular. De nou a l'Avinguda d'on havíem sortit, vam entrar a un bar on ens esperava una merescuda cerveseta.
 



divendres, 13 de desembre de 2019

Sopar de Nadal

Aquesta nit com ja és costum, el grup de Corredors de Fons amb la secció de Marxa Nòrdica, hem celebrat el tradicional sopar de Nadal. Ens hem reunit al Restaurant Ristol, com comença a ser habitual. Tot i que era un dijous (dia laborable) ens hem ajuntat seixanta comensals.
Hem pogut gaudir d'un bon sopar i sobretot de molt bona companyia. La família comença a fer-se gran i feina hem tingut en encabir-nos tots plegats a la sala de menjador. Les taules disposades eren un brogit de rialles i xerinola i és que tothom es volia saludar i sobretot intercanviar unes paraules. Era com si un immens rusc s'hagués apoderat del Ristol i nosaltres fóssim abelles anant de flor en flor. Amb tant de rebombori i de moviment, aconseguir fer-nos una foto de grup va ser tot un repte i un assoliment increïble.
Però ja sabeu que les abelles son molt treballadores i l'endemà, una immensa majoria, havia d'anar a treballar.
Així que vam extreure ràpidament una conclusió que no va caldre ni portar a votació per ser del tot unànime. El proper sopar de grup, serà un dissabte i així podrem sortir (les abelles més mogudes, si més no) de marxa. Marxa nocturna, queda clar, oi?


Foto de grup de corredors i marxadors


 




divendres, 6 de desembre de 2019

Entrevista a Ràdio Marca

Avui la Núria i la Neus van deixar aparcats els bastons i l'equipació i van posar-se ben arreglades. Tenien una cita! Les estava esperant Ràdio Marca on l'Antonio Brieba té un programa que parla de la Marxa Nòrdica. Es grava entre setmana i s'emet tots els dissabtes al matí. Ell entrevista a gent que d'alguna manera està relacionada amb la marxa nòrdica i el seu món. Ja feia temps que l'Antonio anava darrera de fer una entrevista a una representació del grup de marxa nòrdica. Avui comptava amb la Neus, com a vocal de la junta del club i una de les més antigues a la secció i la Núria com a vicepresidenta del club corredors de fons i responsable de marxa nòrdica Viladecavalls.
Per fi havia arribat el dia, tenien molts nervis! Per a la Neus era la primera vegada que l'entrevistaven a la ràdio i per a la Núria tan sols la segona.

Així que de bon matí, la Neus i la Núria ja estaven en dansa, cap als Ferrocarrils en direcció a Barcelona. Van arribar a la ràdio súper puntuals.
L'Antonio, amb una tranquil·litat absoluta, va començar l'entrevista fent una presentació, i això va permetre a la Neus i la Núria relaxar-se una mica. Van parlar dels orígens del grup de marxa nòrdica de Viladecavalls i de com aquest havia crescut. La Neus va parlar també dels beneficis físics i psíquics de la marxa nòrdica. La Núria va parlar de la importància de tenir una bona tècnica. Des del dia en què la fundació Walkim va venir a Viladecavalls a fer un curs d'iniciació a la marxa nòrdica, el grup havia quedat molt satisfet i des d'aleshores es va començar a moure tot i tothom. La Núria va explicar que des d'aquell dia que no ha parat de formar-se. Primer fent un curs d'instructora de PilatWalk i després fent el de monitora de marxa nòrdica de la FEEC i pel que deia, no volia parar d'instruir se. Van riure tots plegats dient el que enganxava la marxa nòrdica. També van parlar de l'avantatge de viure a Viladecavalls i el privilegi de poder sortir entre els camps tan bonics.

I van acabar l'entrevista satisfetes de l'experiència i donant les gràcies a l'Antonio per l'oportunitat que els havia donat. Que et facin una entrevista a la ràdio és sempre una oportunitat única i molt emocionant. Enhorabona valentes!


El Antonio Brieba, la Nuria i la Neus

dimarts, 3 de desembre de 2019

Taller de marxa nòrdica a l'escola Rosella

Ahir vam fer una activitat molt especial: un petit taller de marxa nòrdica a l'escola Rosella de Viladecavalls. Ja portàvem mesos amb la idea que ens rondava pel cap, com un sorollós borinot que no es pot ignorar. Volíem que els nens i nenes poguessin conèixer aquest esport que, cada vegada més, implica a més persones al poble. Ens havíem adonat que la canalla començava a tenir curiositat vers aquest grup que es passejava pel poble i boscos propers amb uns bastons esvelts com una gasela i que cada dia es feia més i més gran; com una colla de formigues meticuloses i determinades que surten sens fi del seu forat. Eren habituals les trobades del grup de marxa nòrdica de tarda amb el grup de Kames Kids i sempre ens saludàvem, sabent que compartíem quelcom en comú: el gaudir d'aquests boscos que ens abracen amb la seva verdor i els seus olors. Consideràvem molt important explicar a la canalla la importància de la marxa nòrdica i que es fes a l'escola. El primer pas va ser posar-se d'acord amb els professors, equip directiu i amb el professor de gimnàstica. L'ajuntament ens va proporcionar els bastons de marxa nòrdica.

I finalment, va arribar el dia. El taller el faríem als alumnes de sisè i tindria una durada d'una hora. Érem conscients que era poca estona però alhora també era ideal perquè poguessin saber que era aquest esport, que els cridés l'atenció i que no es cansessin de l'activitat. Sempre s'ha de veure la part positiva, oi?

De bon matí la Núria ja estava a l'escola Rosella preparada i carregadíssima amb tots els bastons. Tot i que coneix molt bé la tècnica i ens ha ensenyat a tot@s en el club, era la primera vegada que ensenyava al jovent. En principi el Fèlix li anava a fer d'ajudant, però li havia sortit un imprevist d'última hora i no podria ser-hi fins el tercer torn. Feia un fred espantós, d'aquells que es fiquen als ossos i et glacen per dintre. Però la Núria estava totalment decidida amb aquesta activitat del tot voluntària que havien decidit realitzar gratuïtament. Així que plena de determinació, totalment compromesa i sumant els nervis del debut, la Núria més aviat tenia calor quan es va plantar, tota sola, davant del primer torn d'alumnes. I la seva passió es deuria encomanar, perquè van acabar tots traient-se les jaquetes i gaudint, com si d'un dia de primavera es tractés.


El taller es va fer al pati de l'escola i comptava amb l'ajut de l'Eloi, el professor de gimnàstica. En els primers cinc minuts va explicar què era la marxa nòrdica, els seus orígens i els seus beneficis. Cal dir que la Núria creu fidelment en aquesta activitat, perquè a nivell de salut li està anant molt bé. Parla amb l'experiència i això té molt valor en ensenyar qualsevol cosa. Es van repartir els bastons i se'ls van ajustar bé a la mida de cadascú. Aleshores la Núria els va posar a fer uns exercicis amb els moviments bàsics de la marxa nòrdica. Va fusionar jocs amb pràctica, de manera que els alumnes aprenien tot gaudint, sense adonar-se'n. Va ser interessant escoltar com n'hi havien molts que tenien algú de casa que ja practicava la marxa nòrdica. Al tercer torn va aparèixer el Fèlix, per recolzar. També va participar activament la Judit, que és professora de sisè en aquesta escola i practica assíduament la marxa nòrdica al nostre club. El professor de gimnàstica va valorar molt positivament aquesta activitat, el borinot va sortir volant del nostre cap, però dient que l'any que ve tornaria. Així que... aquest taller el tornarem a fer el curs vinent!