diumenge, 24 de novembre de 2019

III Marxa de la Salut

Avui vam anar amb els cotxes fins al Complex Esportiu EMD Valldoreix. El matí era encara fresquet però el sol ja feia veure que seria una jornada radiant i càlida.
Vam aplegar-nos tots i vam dirigir-nos, primer de tot, a recollir els dorsals i unes samarretes. De seguida ens les vam posar i vam fer-nos unes fotos, abans de la sortida, tots de groc fluorescent.

La Francis, l'Anna i la Marta
La Maria, la Nùria, la Francis, l'Anna, la Marta i l'Angie
Un monitor molt ben equipat, sobre d'un podi i amb micro, ens va explicar les bases de la marxa nòrdica, ens va guiar per fer uns exercicis d'escalfament i ens va explicar que als que fessin durant el trajecte millor la tècnica, els hi donarien al final un premi. Tothom va prendre nota secretament d'això últim. Tothom s'imaginava a si mateix recollint el premi davant la boca oberta de la resta del club. Era secret, però.

L'Àmerica, la Rosi, l'Elena, l'Ana i la Judit
La Angie i l'Ana
La cosa va ser que va arribar de seguida el moment de la sortida i tots 500 participants crec que vam sortir alhora perquè durant el primer tram, gairebé no hi havia lloc per clavar els bastons sense fer mal a algú, de tants que érem.

Començant la caminada
Al cap de poca estona, però que a mi se'm va fer eterna, el grup es va estirar i vam poder començar a fer marxa nòrdica com cal. El premi!!!!

T'havies de fixar molt per detectar els monitors que anaven apuntant el dorsal dels millors en tècnica. A sobre anaven camuflats! I cada vegada que en detectàvem un, li dèiem directament i sense cap vergonya Ei, aquí! Mira quina tècnica!ꟷ, aleshores passaven tres coses simultàniament: Primera, ens posàvem a fer la tècnica el millor que podíem (mirant de no entrebancar-nos); segona, la Núria es quedava mirant-nos amb una cara com dient "Ah! O sigui que quan hi ha premi ho feu de meravella i quan jo us ho dic us escapoliu!" o quelcom així; i tercera, el monitor semblava que apuntava alguna cosa. "Seria el meu dorsal?" Pensàvem, molt secretament, que consti.

Una paradeta admirant el paisatge
El recorregut va ser preciós, tot bosc i molt ben senyalitzat. Van donar-nos diferents avituallaments, amb fruita i beguda. Ens van donar l'aigua en un got d'acer inoxidable amb un mosquetó molt útil. Tothom semblava molt content amb el seu got nou. Vam arribar fins l'ermita de la Salut, preciosa. I vam poder entrar-hi i tot, qui va voler. Vam aprofitar per reagrupar-nos, menjar i veure a l'avituallament i fer-nos una bonica foto de grup.

Un merescut descans

Foto de grup a l'Ermita
En total vam caminar 10 Km de molt bo fer. En arribar ens van donar una bossa enorme amb productes per cadascú i ens van oferir una mena d'aigua salada, que com el vinagre, no et deixava indiferent i t'agradava o no t'agradava gens ni mica.


Foto de l'arribada

Un monitor va pujar al podi i va guiar-nos per fer uns estiraments. Secretament tots pensàvem en el premi.

Vam tornar a casa amb una samarreta nova, un got preciós, una bossa plena, l'estómac ple, havent fet una ruta fantàstica amb una companyia, com sempre, immillorable i sense premi.

Ho tornarem a intentar l'any vinent! Jeje! ;-)
El Fèlix ensenyant el got







Cap comentari:

Publica un comentari