dilluns, 25 de novembre de 2019

Marxa amb torxes reivindicant el 25N

Ahir vam canviar els bastons per les torxes, aprofitant que era el dia internacional contra la violència de gènere. Vam anar cap a Can Tries on a les 20h teníem una cita molt especial. S'havia convocat una manifestació reivindicativa per donar recolzament a les dones i en contra de la violència de gènere. Aquesta activitat estava dintre del marc d'activitats que havia proposat l'ajuntament durant tota la setmana.
Vam arribar una mica abans de les 20h al centre cívic Paco Cano. Allà l'alcaldessa Cesca Berenguer va llegir un manifest i a continuació es van repartir cartells amb frases reivindicatives i les torxes que es van anar encenent. Aquelles torxes llarguíssimes amb un petit cercle a la base per protecció, semblaven realment unes espases amb la punta lluminosa, màgica. Així armades i orgulloses semblàvem invencibles.
A primera línia es va desplegar una pancarta de color lila amb el lema "Viladecavalls diu prou!". Al capdavant i com a representants del ajuntament, hi havia la Cesca Berenguer i la Dolors Salmeron i també hi havia representants del grup de dones de Can Tries.

Molta gent s'hi va engrescar i vam formar una riuada de llum multitudinària que anava deixant un núvol de fum al seu pas.

Es va fer tot un recorregut pel barri fins arribar a una zona enjardinada a prop de la llar d'infants. Allà es van col·locar unes flors i la presidenta del grup de dones de Can Tries va llegir un altre manifest.

Una marxa sense bastons però amb molta llum i molt emotiva que ens marca a foc uns records inoblidables i ple de vivències.






diumenge, 24 de novembre de 2019

III Marxa de la Salut

Avui vam anar amb els cotxes fins al Complex Esportiu EMD Valldoreix. El matí era encara fresquet però el sol ja feia veure que seria una jornada radiant i càlida.
Vam aplegar-nos tots i vam dirigir-nos, primer de tot, a recollir els dorsals i unes samarretes. De seguida ens les vam posar i vam fer-nos unes fotos, abans de la sortida, tots de groc fluorescent.

La Francis, l'Anna i la Marta
La Maria, la Nùria, la Francis, l'Anna, la Marta i l'Angie
Un monitor molt ben equipat, sobre d'un podi i amb micro, ens va explicar les bases de la marxa nòrdica, ens va guiar per fer uns exercicis d'escalfament i ens va explicar que als que fessin durant el trajecte millor la tècnica, els hi donarien al final un premi. Tothom va prendre nota secretament d'això últim. Tothom s'imaginava a si mateix recollint el premi davant la boca oberta de la resta del club. Era secret, però.

L'Àmerica, la Rosi, l'Elena, l'Ana i la Judit
La Angie i l'Ana
La cosa va ser que va arribar de seguida el moment de la sortida i tots 500 participants crec que vam sortir alhora perquè durant el primer tram, gairebé no hi havia lloc per clavar els bastons sense fer mal a algú, de tants que érem.

Començant la caminada
Al cap de poca estona, però que a mi se'm va fer eterna, el grup es va estirar i vam poder començar a fer marxa nòrdica com cal. El premi!!!!

T'havies de fixar molt per detectar els monitors que anaven apuntant el dorsal dels millors en tècnica. A sobre anaven camuflats! I cada vegada que en detectàvem un, li dèiem directament i sense cap vergonya Ei, aquí! Mira quina tècnica!ꟷ, aleshores passaven tres coses simultàniament: Primera, ens posàvem a fer la tècnica el millor que podíem (mirant de no entrebancar-nos); segona, la Núria es quedava mirant-nos amb una cara com dient "Ah! O sigui que quan hi ha premi ho feu de meravella i quan jo us ho dic us escapoliu!" o quelcom així; i tercera, el monitor semblava que apuntava alguna cosa. "Seria el meu dorsal?" Pensàvem, molt secretament, que consti.

Una paradeta admirant el paisatge
El recorregut va ser preciós, tot bosc i molt ben senyalitzat. Van donar-nos diferents avituallaments, amb fruita i beguda. Ens van donar l'aigua en un got d'acer inoxidable amb un mosquetó molt útil. Tothom semblava molt content amb el seu got nou. Vam arribar fins l'ermita de la Salut, preciosa. I vam poder entrar-hi i tot, qui va voler. Vam aprofitar per reagrupar-nos, menjar i veure a l'avituallament i fer-nos una bonica foto de grup.

Un merescut descans

Foto de grup a l'Ermita
En total vam caminar 10 Km de molt bo fer. En arribar ens van donar una bossa enorme amb productes per cadascú i ens van oferir una mena d'aigua salada, que com el vinagre, no et deixava indiferent i t'agradava o no t'agradava gens ni mica.


Foto de l'arribada

Un monitor va pujar al podi i va guiar-nos per fer uns estiraments. Secretament tots pensàvem en el premi.

Vam tornar a casa amb una samarreta nova, un got preciós, una bossa plena, l'estómac ple, havent fet una ruta fantàstica amb una companyia, com sempre, immillorable i sense premi.

Ho tornarem a intentar l'any vinent! Jeje! ;-)
El Fèlix ensenyant el got







dissabte, 16 de novembre de 2019

Sortida al Roure Centenari de Viladecavalls

Ahir vam fer una bona excursioneta al Roure centenari de Viladecavalls. L'encarregat de fer-nos de guia era el Ramon i tots ja coneixem les seves sortides, plenes d'aventures,... doncs bé, no ens va decepcionar. De bon matí tothom estava preparat al pàrquing municipal i vam agafar cotxes per acostar-nos al camí d'on comença el recorregut. Vam començar alegrement a caminar però amb prudència i reservant les forces. Ja coneixem al Ramon... Quan vam arribar al pont que creua l'autopista, ens vam trobar la primera disjuntiva de la sortida, quim camí havíem de seguir? I aquest cop no hi va haver l'opció de votar, ni digitalment, ni res. El Ramon va enfilar pel camí amb més pendent, amunt, amunt, així són les coses i, com era el nostre guia, el vam haver de seguir, una mica a contracor. I tot i que el Ramon semblava gairebé que volés sobre el terreny, passant quasi de puntetes, la resta del grup es va aplicar a si mateix el ritme propi i d'aquesta manera esglaonada el camí es va anar pujant entre tots.
Una vegada vam arribar al Roure, vam poder menjar i beure una mica per carregar energies. Vam veure un pou de glaç i un cop vam haver descansat vam iniciar de nou la marxa. Algun membre del grup ja estava força cansat perquè el ritme del Ramon no era el seu ritme habitual. Pobra innocent, que es pensava que el pitjor ja havia passat i el que quedava era més suau. Era molt lluny de la realitat!

De tornada, i amb uns dots de convicció sobrenaturals, el Ramon, no sé com, ens va convèncer a tots, com no podia ser d'altra manera, per tornar fent un recorregut diferent. Es va explicar extensament i molt bé, tot cal dir-ho. Així doncs aniríem per sota del Roure, no per les arrels, enteneu-me, que el Ramon ha fet moltes grutes i cavernes i calia aclarir aquest punt, oi? La idea era fer el camí circular i això passava per anar al llarg d'un terreny ple d'herbes, però que segons el Ramon era un camí. I és clar, com es veia a venir, vam arribar a una part del "camí" que degut als aiguats havia desaparegut i no quedava ni camí, ni terreny, ni herbes, ni res. Així que, com a dins les grutes que el Ramon tant enyora de la seva joventut, vam haver de posar-nos a fer grimpades (pobres bastons) i trepitjar aigua i caminar per la riera i no us explico més detalls. Finalment, i sort dels anys que et diuen que tot acaba i et mantenen viu en l'esperança, vam arribar a la desitjada pista que ens portaria als cotxes. Un cop allà vam posar-nos a fer estiraments com desesperats, no fos cas que després del "tute" a l'endemà no ens poguéssim ni bellugar. Vam comentar la sortida i, com sempre passa, malgrat tot el cansament que portàvem, va aflorar aquell sentiment de satisfacció tan exquisit. I és que el Ramon ens dóna canya i rondinem, però després ho agraïm perquè sabem que amb ell, sempre hi ha l'aventura assegurada.
 , 


divendres, 15 de novembre de 2019

Sortida gent gran a Collserola

Avui hem fet la primera sortida fora del municipi, dintre del cicle de sortides proposades per la Diputació de Barcelona. De bon matí ja ens estava esperant l'autocar, al costat de la biblioteca del poble. Era un autocar enorme de 50 places i molt maco. Ens va rebre un conductor molt simpàtic que ens va portar, primerament, a Can Tries. Allà vam recollir un altre grup. Estàvem tots esveradíssims, semblàvem nens d'escola, però sense el mestre, així que imagineu el xivarri. Érem 20 persones però el so que generàvem era el d'un autocar ple de gom a gom i en plena disbauxa.
Tots sabíem que anàvem a la zona de Collserola però no el lloc exacte. Això va fer augmentar, si era possible encara, el nostre esverament. Ens van rebre el Joan Antoni i el Pep. No sé si ens deurien sentir arribar abans de veure l'autocar i tot, perquè només baixar ens van portar a una cafeteria que estava dintre d'una zona d'esbarjo. Allà vam esmorzar i, és clar, es va fer per fi... el silenci...

Abans de començar, el café

Prenent un cafetó
Van procedir al repartiment de bastons i de seguida ens van posar a fer quatre moviments per escalfar la musculatura. A continuació vam iniciar el recorregut i el silenci... el silenci... ja no hi va haver més silenci. Carregats de nou d'energia de l'esmorzar i escalfats pels exercicis d'escalfament, ja no hi va haver qui ens parés fins que vam arribar, no em pregunteu com, dalt d'un turó. La pujada no va frenar gens la nostra energia desbordant de col·legial. Ens ho estàvem passant genial! I el recorregut era preciós!

 El Pep al capdavant
Dalt del turó, on hi havíem aparegut com teletransportats, vam poder veure unes vistes impressionants de tot Barcelona. Allà vam descansar i fer unes fotos molt maques del grup. 

Esperant  a tota la colla
La Gràcia, la Joana, la Lola, la Núria i la Francis
Vam baixar i ens van aturar un altre cop a una part del recorregut, que de cop ens va aparèixer sobtadament, i a on el Pep ens va donar unes explicacions molt interessants de la zona i tot el que podíem veure. 

Escoltant al Pep
A l'acabar el recorregut vam fer uns exercicis d'estiraments que ens van venir de meravella amb el Joan Antoni i vam retornar els bastons. Després vam anar a dinar a les taules de l'àrea d'esbarjo. Després vam tornar amb el mateix autocar de nou a casa. Abans, però, ens vam poder acomiadar del Joan Antoni i el Pep, donant-lis les gràcies pel dia tan maco i distret que ens havien donat. I sortint de l'autocar, la disbauxa es va diluir, de nou, al tranquil poble de Viladecavalls. Fins la propera!

Fent estiraments amb el Joan Antoni

dimecres, 13 de novembre de 2019

Curs de RCP

Aquesta tarda hem tingut una formació molt interessant, hem fet un curs de reanimació cardiopulmonar (RCP). Des de feia un temps que ja li donàvem voltes al cap, érem conscients de la importància de fer diferents formacions, tant al grup de corredors de fons com al de marxa nòrdica. Teníem molt clar que la primera formació havia de ser un curs de RCP. L'Ajuntament havia posat dispositius DEA (desfibril·lador extern automàtic) a diferents indrets del poble, però com l'activitat del nostre grup la realitzem sobretot en senders dels afores del poble i sumat al fet que la mitjana d'edat del grup de marxa nòrdica és elevada, va fer que trobéssim del tot necessari rebre un curs d'aquest estil. 



I ens vam posar en marxa, i vam fer una llista tan llarga de sòcies i socis interessats que vam haver de fer dos grups. Va venir a fer-nos el curs el César. Aquest experimentat bomber, conegut per molts al poble, té una dilatada experiència i es va oferir voluntari a fer-nos aquesta formació. 

El Cesar explicant la maniobra de Heimlich amb la Neus de voluntària

El curs es va impartir a la sala polivalent dels baixos de la biblioteca Pere Calders. Avui érem els del primer torn. El curs va constar d'una part teòrica i d'una part pràctica. El César ens explicava d'una forma molt planera i aclaridora el temari a través de multitud de situacions reals molt interessants. El més profitós va ser que li vam poder fer tot tipus de preguntes i també que tothom va poder practicar com hem d'acostar-nos a una víctima i realitzar la maniobra de RCP amb un nino que havia portat, especial per fer les pràctiques. També ens va parlar dels ennuegaments i de la maniobra de Heimlich. Finalment va parlar-nos sobre consells i algunes Apps útils per sortir sempre amb seguretat a fer la nostra activitat esportiva.

Ha estat un curs molt interessant i des d'aquí volem mostrar el nostre agraïment al César per la seva exposició, paciència i amabilitat a l'oferir-se a fer-nos un curs tant útil i necessari. Moltíssimes gràcies! 
El Ramon i l'Andreu fent pràctiques

L'Anna i la Neus fent pràctiques
La Isabel i el Joel fent pràctiques