dissabte, 27 d’abril de 2019

1a Marxa Popular a Osona

Avui de bon matí un grupet reduït de marxadores intrèpides del club: la Dominika, la Maria Jesúsla Neus, l'Esther i la Núrias'han encabit dins un cotxe per anar cap a la conquesta de Vic. Les cinc tenien un objectiu molt clar: volien viure la marxa nòrdica des de les boniques contrades de la capital d'Osona. I com en la recerca del Sant Grial, les cinc estaven disposades al que fos per aconseguir el seu objectiu, tant enormes eren les seves ganes de primavera, de deixar-se embolcallar de les seves olors, del seus paisatges i d'assaborir la plenitud tot fent el seu esport preferit.


Cap a la conquesta de Vic!
I de fons... els Pirineus!
Era la primera marxa que organitzava la Unió Excursionista de Vic i davant les expectatives tant altes del quintet de dones, si jo mateixa hagués estat de l'organització, hagués tingut un extra de nervis, a més dels normals de l'estrena, naturalment. Així que van baixar del cotxe amb els sentits a tope, rebent-ho tot, es van topar amb una esplanada maquíssima amb herba d'un color verd intens. I a partir d'aquell moment, van començar a aprofitar la meravellosa oportunitat que la marxa d'avui els oferia amb paisatges tan macos de primavera i amb els contrastos de colors i d'arbres florits i d'un cel radiant.
Aquesta flor no es troba tant facilment
Amb un globus aerostàtic de fons
Foto de grup amb un cel radiant
Amb els ulls ben oberts ho captaven tot i, de tant en tant, es fixaven en els senyals de l'organització, just per no perdre's. Tot fent el recorregut, gaudien del paisatge i del camí, que era ideal per fer marxa nòrdica. En arribar a la meta i després d'uns onze quilòmetres de fruir, els hi van oferir, encara, un petit record: van rebre de regal un xiulet de fusta. I d'avituallament els hi van donar coca, xocolata, fuet i begudes.
Així doncs, per fortuna de tothom, la treballada organització va sortir airosa de l'escrutini intens de 10 ulls afamats de vivències i emocions i les cinc marxoses del dia no van quedar gens decebudes, ans el contrari, van quedar meravellades per la bellesa del recorregut i la impecable organització. Un èxit total coronat, com la cirereta d'un pastís, pels complerts estiraments oferts per la Cristina Borràs del grup de marxa nòrdica de Girona. I així van tornar, pregonant als quatre vents aquesta experiència d'avui i fent-nos dentetes a tothom.

A l'arribada

dissabte, 13 d’abril de 2019

Gala de l'esport

Ahir ens va tocat canviar d'equipació i penjar els bastons. vem anar al sopar de gala de l'Esport organitzat per l'ajuntament de Viladecavalls al pavelló municipal. Va estar un sopar divertidíssim i amb sorpreses. Com érem un grup reduït, ens van posar tots junts a una taula rodona. Ens vam sentir una mica com els cavallers de Camelot.

Una petita representació del grup



















Però hi havia una cara desconeguda entre nosaltres... Hi havia un noi jove assegut, tranquil·lament, allà tot sol, a la nostra taula. I és clar, les nostres cares es giraven sense voler, de tant en tant, cap al noi. Imagino que totes mostraven un gran interrogant, perquè al cap de ben poca estona, però que va semblar segles, el noi va començar a parlar-nos. Realment estàvem tots desitjosos d'una explicació, i estàvem plens de preguntes: per què hauria vingut tot sol?, l'havien separat del seu grup, pobret?, l'hauria deixat la nòvia? En sentir aquella veu jove es va fer el silenci a la taula i vam escoltar intentant dissimular, alguns millor que altres, la nostra curiositat. El noi ens va explicar que l'ajuntament l'havia convidat, i que ell era el campió mundial de baldufes. Ooooh! Jo crec que si en aquell moment algú ens hagués fotografiat, hauríem sortit a algun programa de cares sorpreses o bocabadades.

Aquí estem amb "el campió de baldufes"
Les dones de marxa nòrdica


Una foto divertida del grup en la nostra taula rodona
La vetllada passava agradable i tranquil·la fins que va arribar l'entrega de premis. El noi va començar a enfadar-se perquè no li'n donaven cap. Quina vergonya!
Hi va haver també l'actuació d'uns equilibristes. Nosaltres, vam tenir l'enèsima sorpresa de la nit i vam recollir un premi, concretament una preciosa placa, per la nostra tasca de donar a conèixer la marxa nòrdica al poble. Quina alegria!

I una altra cosa abans no me n'oblidi. No us ho creureu, però al final el noi campió del món de baldufes va resultar ser un actor infiltrat que formava part de l'espectacle, tot plegat. Quina vergonya! :-)

A l'escenari amb la placa que ens han donat
Aqu estem tots els premiats

Actuació dels equilibristes

dissabte, 6 d’abril de 2019

Sortida Monistrol a Montserrat

Mentre la Dominika, el Ramón, l'Esther i el Santiago feien l'excursió Viladecavalls-Montserrat, un grupet hem decidit anar-hi des de Monistrol. Hem deixat el cotxe al pàrquing del cremallera, on ens estava esperant la Marta i hem començat el recorregut seguint el GR96. Hem anat pujant xino xano fins arribar al monestir. De tornada hem baixat pel camí de les aigües.
Començant el camí de les escales
Prenent un cafetonet
El Fèlix, la Núria, el Gauss i la Taky a la plaça de la basílica
Begoña posant espelmes

La Núria , el Felix i el Gauss amb una panoràmica de Montserrat i el Monestir.
La Núria, la Taky i el Gauss a l´entrada de la cova.

Sortida Viladecavalls a Montserrat

Avui hem fet un bon recorregut, Viladecavalls a Montserrat. Hem sortit des de Viladecavalls a les 7 del matí i hem anat per Sant Lluís, Sant Salvador de les Espases, Monistrol i Montserrat. Les fotos ho diuen tot.
Grup de Viladecavalls a Montserrat

Sant Salvador de les Espases
Caminant cap a Monistrol
Fent una parada a Monistrol
Dominika a l'última pujada
Santiago i Esther a l'última pujada
Posant una espelma a la verge de Montserrat