diumenge, 29 de març de 2020

Caminada pel dia de la Dona


Enguany (2020) el nostre club de marxa nòrdica tenia l'encàrrec d'organitzar la caminada per aquest dia tan especial. Quina il·lusió i quins nervis! Així doncs, ja un dia abans la Núria, el Ramon i l'Anna Martí van posar-se a idear i a marcar la ruta amb uns llaços liles preciosos. Tan bonics eren, que una colla de nens van ser enxampats in fraganti traient-los d'on havien estat tan curosament enganxats. Agraïm al Fèlix aquest fortuït i sortós encontre, de poc va anar que la sortida es quedés sense senyalització de cap mena.

Foto de Grup
Vam aplegar-nos totes a la plaça davant de l'ajuntament. També hi havia molts homes. Van repartir-nos unes bosses liles amb aigua i fruita per a cada participant. L'alcaldessa, la Cesca, va fer un petit discurs molt animós i reivindicatiu i, disculpant-se per no poder acompanyar-no a caminar per un problema de salut, va desitjar-nos una bona jornada. Vam fer-nos una foto de grup a les escales de l'ajuntament i es va donar el tret de sortida a la marxa. Alguns membres de l'ajuntament ens acompanyaven. Hi havia gent de totes les edats i famílies al complert i vam calcular una bona afluència de caminants, unes setanta persones.









Ens acompanyava també un dia esplèndid. El recorregut era molt assequible per a tots els nivells. Un recorregut en infinit, com les ganes que teníem que tot anés bé i la gent pogués gaudir del recorregut. Abans de sortir, alguns membres del club van assignar-se la tasca de col·locar-se al davant del grup, pel mig per tenir cura en les bifurcacions i al darrera per tancar-lo. La Núria va encapçalar la marxa els primers moments però aviat la va avançar gent que anava més de pressa i com estava el camí ben marcat, no hi va haver cap problema i tots vam anar esglaonadament i sense presses. Cares conegudes aquí i allà, era un delit anar parlant amb uns i amb d'altres. El recorregut per bosc de les rodalies, passant pel Reto i d'uns 7 Km el vam realitzar en una hora i mitja, els més ràpids. D'escombra va fer el Cisco i el va acompanyar el Ton, junts anaven traient les cintes de tot el recorregut i anaven animant a la gent que s'anava quedant endarrerida.
En acabat, uns magnífics estiraments a la plaça d'on havíem iniciat la marxa van concloure una diada magnífica, amb una afluència inesperadament alta i un dia radiant.

Ah, i que ningú li digui a la Núria que vaig agafar alguns espàrrecs. Que quedi entre nosaltres!


La Rosa, la Gràcia, la Joana i la Francis










diumenge, 1 de març de 2020

MagicLine


El nom sembla tret d'un espectacle de màgia, però és que aquesta marxa solidària organitzada per l'Hospital Sant Joan de Déu està carregada de moments màgics. Tot el grup ho va ensumar i vam omplir un autocar sencer que ens va deixar a Barcelona a prop de la sortida. Érem tres grups: Marxosos de Viladecavalls A, B i C. Faríem 15 Km. Els representants de cada grup van repartir un buf molt bonic de regal, un got plegable i un mapa a tothom. Puntuals, i a l'hora assignada, una marea verda va omplir la línia de sortida i vam iniciar la marxa sota un sol radiant i un dia excel·lent. Ja al primer avituallament ens van repartir galetes i beguda i un grup de noies ens va animar amb els seus balls. 
L'Equip al complet
Una mica abans de la sortida
Part del equip a dalt a Monjuïc
Unes quantes ens vam afegir a la ballaruga, malgrat que encara teníem gairebé tota la ruta per davant. Quina energia, quina màgia! Passar pel mig del jardí botànic va ser preciós i també poder veure l'estadi Olímpic, el funicular de Montjuïc i el telefèric. Una geganta amb les seves gralles animava el recorregut pels volts de la muntanya màgica. Al fossar de Montjuïc vam fer la parada més llarga i ens vam reagrupar una mica. I allà vam trobar més música, més menjar i una cisterna plena d'aigua per reomplir les cantimplores. Molta gent.

La Neus, l'Amèrica i l'Elena

Foto de grup a l'arribada

 Arribada al centre amb els bastons pujant per les Rambles. Quina sensació!!! Festa final a la Catedral. L'enhorabona a tothom! En total 15000 gràcies!!


dissabte, 22 de febrer de 2020

Casa Nova de l'Obac


  1. De la casa nova de l'Obac a la font de la Portella  
L'excursió d'avui ens ha portat per un camí molt adequat per la marxa nòrdica, amb poc desnivell i amb unes vistes espectaculars sobre el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac (La Roca Salvatge, Paller de Tot l'Any i Castellsapera). Aquesta ruta és ideal per poder-la compartir amb la família i amb els quadrúpedes també. Avui ens acompanyaven cinc: la Voll, el Strand, el Dog, la Lluna i el Gauss. 

Foto de grup a la casa vella del Obac
Vam anar amb els cotxes fins al punt d'informació de la Casa Nova de l'Obac. Després de fer la foto de grup vam endinsar-nos en un ampli camí, ja enmig del bosc. 
Un bon cami per fer marxa


Unes Foixardes al cami
Vam veure de seguida moltes violes, ara florides, precioses. Això deuria activar d'alguna manera el grup perquè van succeir una sèrie de coses simultàniament. L'Anna (que treballa al punt d'informació del Coll d'Estenalles) va començar a explicar-nos-ho tot sobre la flora, la fauna, la geografia i la història de la ruta; el Salva va començar a fer fotos a tort i a dret i va acabar fent un reportatge fotogràfic magnífic; el grup va començar a fer bromes (de si després l'Anna ens faria un examen, etc) i els gossos van començar a perseguir-se i a córrer com posseïts. Tot això ens va despistar de la idea inicial de fer una volta circular més llarga i feixuga i ens va portar, com qui segueix l'aroma d'un pastís, fins la Font de la Portella. Pel camí vam visitar la casa vella de l'Obac i l'Anna ens va explicar moltes coses, entre d'elles l'Opus spicatum. Vam passar per un espectacular pou de glaç fins arribar al Turó Roig, que va aparèixer sense avisar, com del no res. 
Observant les característiques de les roques

Cap al Turó Roig














Quan el Cisco va comentar d'anar-hi vam pensar que ho deia de broma, ja que el turó semblava inaccessible des del trencant de camins on ens trobàvem. Però el grup estava activat i teníem fe en el guia, així que vam agafar un petit camí que en sortir d'entre uns arbustos ens va posar al davant, vermell i insolent, el Turó Roig. Vam llençar els pals a les mates (ara totes amb nom i cognom gràcies a l'Anna) i tothom va escalar la primera part del Turó. Quines vistes! Ja amb l'Adrenalina a tope no ens va poder parar ningú i un cop a la Font de la Portella ens va semblar perfecte quan el Ramon va suggerir que tornéssim pels Alts de la Pepa. Allà dalt vam fer un petit mos sota el solet. I vam tornar ple de coneixements i totalment fotografiats de nou al punt de partida. Aquesta la repetim segur! 

Vista panoràmica de Montserrat
Esquema dels Turons







diumenge, 16 de febrer de 2020

Sortida a sant Vicenç de Calders

Quina sortida mes profitosa la de avui. Hem anat a Sant vicenç de calders i quan hem arribat ja ens estaven esperant el Joan instructor de marxa nordica i el Adria monitor de la Muntada. Ha sigut tot un luxe tenir los de acompanyants en tot el recorregut. el Joan ens ha anat corretgint la tecnica i donant consells i el adria ens ha anat explicant tot el funcionament de les vinyes.

Foto del grup amb l'Adrià al costat d'un dolmen

La Emmy, la Rosa, l'America, la Rosa i la Nuria
L'Adrià

L'America, la Neus i la Nuria

Fent marxa amb les instruccions del Joan

Vistes de fons, el Montseny



dissabte, 15 de febrer de 2020

Segon tram de l'Anella Verda

De bon matí ja estàvem preparats, ahir semblava que faria un dia calorós i ens vam equipar amb crema solar, ulleres i gorra. Com arriba a ser habitual, vam sortir del pàrquing municipal de Viladecavalls i ens vam dirigir fins a la torre Mossèn Homs. El plan era fer els trams 3 i 4 de l'anella verda de Terrassa. És a dir, un tram ideal per fer en família.
Foto del grup abans de la sortida
I precisament ahir ens acompanyava una bona colla de nens i nenes amb moltes ganes de gresca i xerinola, i que van alegrar-nos tot jugant entre ells i amb el Gauss, que s'ho prenia amb estoica resignació.

Grup de nens

Els nens amb el Gauss

Ahir la ruta no era circular i vam deixar uns quants cotxes al final del recorregut abans d'iniciar la marxa. La distància a recórrer, d'uns 7 quilòmetres, la vam fer molt bé perquè era en gran mesura molt planer i ample, ideal per fer marxa nòrdica. Tot i això, vam anar fent paradetes perquè els nens no es cansessin i també per anar-nos reagrupant.

Una paradeta al cami









Dia de marxa i relax




















De tant en tant anàvem sentint a la Núria com, sigil·losa com una pantera (els seus pals no fan ni mica de soroll, com pot ser això?), es posava darrera d'algú i li deia, com si del seu subconscient es tractés "Aquesta tècnica!". Així doncs, havíem d'estar molt alerta i malgrat que anàvem animadament xerrant entre nosaltres, aprofitant l'ample del camí, els nostres sentits estaven esforçant-se al màxim procurant sentir els pals lliscar al costat tot impulsant-nos cap endavant amb una meravellosa sensació de llibertat i control exquisida.

Foto de grup al Llac Petit
Com passàvem a prop del Llac Petit ens hi vam atansar i el Gauss va anar directe amb totes quatre potes alhora a fer-se un bon bany, merescut després de tanta juguera. Avui tots hem gaudit, el Gauss amb el seu bany, la canalla jugant i els adults que hem fet un bon reportatge fotogràfic i hem gaudit del recorregut xerrant i millorant la tècnica.

Unes cabretes ben maques
Ametllers en plena floració




De tornada als cotxes vam trobar-nos amb un ramat de cabres i el pastor ens va ensenyar unes cabretes acabades de néixer. Això va fer el delit dels nens.
Un dia rodó com el sol que ens va acompanyar.

















diumenge, 9 de febrer de 2020

Calçocaminada Cerdanyola del Vallès

Avui s'ha fet la calçocaminada organitzada pel CEM de Cerdanyola i la Dominika ha participat com a única representant del grup. La particularitat d'aquesta marxa era el fet que incloïa una calçotada després. I precisament per aquest fet, va resultar que quan ens vam decidir en massa a apuntar-nos, ja s'havien esgotat els pitralls. Així que ningú del grup podria participar. Ningú, ningú? Doncs resulta que la Dominika va ser previsora i es va inscriure molt temps abans. La Dominika ens ha explicat que ha sigut un recorregut molt maco amb molta ombra. També ens ha explicat que ha estat molt ben organitzada i que els calçots estaven boníssims. L'any vinent estarem al cas i ens apuntarem amb temps. Queda anotat!

La Dominika amb el Montseny al fons

dissabte, 8 de febrer de 2020

Raquetes a Tuixent

Ahir varem fer una sortida diferent. Vam canviar el paisatge verd pel blanc de la neu de Tuixent. Vam deixar els bastons i els vam canviar per unes raquetes.
Vam arribar amb els cotxes de bon matí, lluïa el sol, pintava bé. Però només començar vam tenir el primer contratemps: Les raquetes que portaven el Sevas i la Neus no anaven del tot com havien d'anar i van haver de llogar-ne unes.

La Neus i el Sebas

LaJudit amb el Quinto



















Seguint el Ramon, que ahir feia de guia, vam enfilar directament pel dret la demencial pujada del trenca focs. El paisatge totalment de postal, el dia radiant, el bosc al costat i l'alegria dels gossos corrents amunt i avall no van ser suficients per pal·liar, ni una miqueta, el desproporcionat esforç que ens va suposar arribar fins la cabana de l'avi. Realment va ser com trobar un oasi enmig del desert, us ho puc ben assegurar. La Núria va estar, en vàries ocasions, a punt de fer alguna bogeria amb el Ramon, però el fet de no poder arribar físicament allà on es trobava el guia va ser crucial. Només hagués faltat ara no saber com tornar!
Foto del grup al complet
Descansant a la cabana

I és clar, després va venir la baixada. I no us penseu que no vam tenir el pensament de fer-ho posant-nos una bossa al cul o similar. Però no va passar d'una idea i vam anar baixant minuciosament, camí de l'anhelat retorn al punt de sortida.

Se'ns dubte els més en forma d'avui els nostres estimats quadrúpedes: la Voll, el Quinto i el Gauss, que es van portar de meravella.
La Sonia amb els seus nens


El Cisco amb la seva familia
Quina pujadeta

De tornada ens vam parar a Solsona per dinar i ens vam dirigir afamats al Frankfurt Dasai. En veure'ns la cara ens van preparar de seguida uns entrepans, que ens van saber a glòria. Vam tenir la sort que deixaven entrar també a les mascotes i això ens va donar ànims.

Carregats d'energia vam tornar a casa on cadascú va gestionar, el millor que va poder, la pallissa realitzada i on en els dies posteriors, les agulletes deixarien pas a una sensació de satisfacció plena i orgull del tot merescuts. L'enhorabona campiones i campions!